AUTOAVALUACIÓ!!!!!!!!!! PER FIIIII!!!! :) :)

AUTOAVALUACIÓ

Per a mi, el realitzar una autoavaluació és pensar, reflexionar i revisar els camins que hem recorregut junts (vosaltres i jo), destacant els progressos per a així afiançar-los, les dificultats per a trobar solució i buscar alternatives que ens permiteixquen avançar  i créixer. També és vorer què he après, si he posat tot l’empeny de la meua part en aprendre, si ho he aconseguit..

Hem pareix molt valuosa la idea de Jorge d´ autoavaluar-nos, ja que és de ser un professor que no sols diu com tindríem que donar classe els nous docents: deixant reflexionar a l´ alumne,donant-li confiança, que siguin autosuficients,lliures d´ expressar els seus pensaments i simplement guiar-los en el seu aprenentatge, sense exigir-los ni obligar-los..sinó que aplica aquest mètode per a nosaltres demostrant-nos que confia en la nostra honestitat i sinceritat. Per el contrari, existeixen altres professors que ens expliquen que els nous docents deuríem ser de tal manera, però ells no ho apliquen en la manera de donar-nos les classes a nosaltres, la qual cosa em pareix de risa i vergonya per la seua part. Donar les gràcies a Jorge per fer-nos participants d´ aquesta experiència que anem a experimentar amb l´ autoavaluació i esperem que tots ho fem el millor possible.

Primer vaig a comentar el que m´ han semblat les sessions. En general, aquestes m´ han semblat molt molt molt interessants i dic de tot cor que he disfrutat i après molt. Començant per recordar les preguntes inicials que férem en la primera sesió “què era per a nosaltres la e,f”,”una persona educada desde la E. F”,”com havia sigut la nostra educació física”..en aquesta sessió tots vegerem els punts de vista dels altres, com havia sigut per a ells la Ef., com la veien i els motius que es havien portat a vore-la d’aquella manera.

També parlarem en altra sessió dels dies lliures a l´  educació física, on em sorprengué i m´ apenà molt l´ educació física que havia viscut una companya nostra, Imma i vaig comprendre de seguida el per què a ella no li semblaven bé aquestos dies lliures, ja que per a ella tots els dies ho foren.

Em va encantar també la sessió d´ habilitats motrius, ja que he comprès el que son no a base de memoritzar el concepte teòric “d’habilitat motriu” sinó que he fet algo molt més vàlid, he COMPRÈS a base de pràctiques el significat d´ aquest concepte a partir de la pràctica de jocs,,de manera que al enrrecordar-me dels jocs sé de seguida la importància de les habilitats motrius per al desenvolupament general dels nens i nenes, per a generar respostes motores, ja que el moviment representa un paper insustituible i primordial.

També cal recordar, com no, la sessió d´ activitats fisico artistico expressives. Aquesta classe em va agradar molt, ja que siguerem capaços de comunicar-se mitjançant la mirada, els gestos i el moviment. Altra cosa molt important per a mi ha sigut que vaig poder eixir a fer la representació davant de la classe, ja que encara que no hem som molts, per a mi és un gran pas perquè a mi em costa molt "representar i comunicar" davant de la gent.

Molt interessant també la pel·lícula  de “dónde está la casa de mi amigo” on em vaig calfar el cap pensant i meditant d´ on eixiria eixa solidaritat i companyerisme  del personatge principal (el nen que busca la casa del seu amic) cap al seu company, ja que no era eixe el model d’educació que el xiquet estava rebent.

A la sessió on aprenguérem algunes tècniques del judo també m´ ho vaig passar bé, encara que a mi el judo no m´ agrada. I a la sessió dels jocs vaig disfrutar com una xiqueta menuda intentant llençar els balons al camp contrari.

 L´ ultima sessió, la de la salut, em va resultar de lo més interessant, ja que vaig aprendre com poder explicar als alumnes aquest apartat d´ una manera sencilla i útil d´ aplicar per a la vida diària.

Pense que amb aquesta assignatura, igual jo que els meus companys hem après molt a base de la pràctica combinada també amb algo de teoria com seria el llibre de lectura. M´ ha encantat , ja que hem eixit de la rutina i hem vist conceptes bàsics  per mitjà de la pràctica, que és el que conta i del que al fi i al cap  t’enredortes així com també  de la pròpia experiència. Per exemple, no hem après una definició de un llibre on un autor ens diu el que es l´ educació física ni tampoc hem memoritzat el concepte d´ habilitat motriu . Però ha sigut molt més interessant que això, ja que hem Comprès a base de practiques el significat d’educació física com salut, moviment, superació i mèrit PERSONAL,motivació i ganes de fer l´ activitat, així com hem vist, com he dit anteriorment, les habilitats motrius a través de jocs, de manera que al enrrecordar-nos d´ aquests, sabem ràpidament la importància de les habilitats motrius per al desenvolupament general dels  nens i nenes.

Donar les gràcies a Jorge per haver fet possible aquesta interacció alumnes-professor i per haver donat la matèria d´ aquesta manera. Una pena que no disposarem de més temps i puguerem seguir aprenent coses així com profunditzar més en les sessions  donades, ja que m´ han encantat.

A més, pensi que hem tingut sort, ja que al ser poquets ens hem compenetrat com en família i les sessions han sigut molt com familiars i en confiança. Donar les gràcies als meus companys per haver gaudit del aprenentatge al meu costat.

La assignatura m´ ha fet meditar, reflexionar…per exemple en la pel·lícula, o en per què es confonia el nom de l’assignatura “educació física” amb “gimnasia”.

Pel que son aspectes millorables, simplement això del temps, que se´ ns tira damunt i ens deixa com a en ganes de seguir aprenent.. però això no podem fer res, ja que la assignatura no es de tot l´ any sinó d´ un quadrimestre.. es veritat que perguérem algunes classes a causa de la mala organització de la contractació del professorat, però una vegada solucionat el problema s’enganxarem de seguida a l’assignatura. En fi, que encara que personalment a mi l´ assignatura se’m queda curta, m´ aplique el dicho de “vale más poco y bueno que mucho y malo”.

Bueno, i sempre el que tanca una assignatura..la nota.

Jo per a autoavaluarme comense a pensar…

-M´ he implicat al màxim en la assignatura i he fet tot el que estava al meu alcans. No he posat més interès perquè jo sé que ja he possat el màxim.

-He assistit a totes les sessions (incloses les dels marejos de professors del principi de curs).

-He treballat totes les practiques donades a classe com per exemple el llibre de lectura i resum (el qual vaig pujar al bloc), resum personal de la pel·lícula,,

-He creat el bloc i he actualitzat prou a sovint així com he empleat prou de temps llegint I comentant les actualitzacions dels meus companys.

-Pensi que he participat a classe així com també em vaig oferir per a preparar una sessió de calfament per a preparar la sessió de jocs.

En fi, he donat no 85 ni 90, sinó 100 per 100 del que podia donar. Si per mi fora, la meua nota seria un 9,5, ja que a educació física mai he conegut el 10,,,què serà el 10 a educació física?? Complir totes les facetes?? Ser ràpida,elàstica, eficient a totes les activitats, a la teoria…és una cosa que no sé, ja que en aquesta assignatura és una pregunta ben difícil.

Com ja he dit, el 9,5 és per a mi el meu esforç, la meua implicació i tota la feina i les hores que he dedicat a aquesta assignatura de manera orgullosa i motivada, ja que em resultava interessant el que estava fent,,,i quan a una persona li pareix interessant el que fa i ho fa agust,,,no es feina..és plaer per saber, per descobrir, per millorar de manera personal.

Espere transmetre als meus alumnes els coneixements de la mateixa manera que jo els he après a aquesta assignatura, ja que no és millor professor el que més sap, sinó el que millor transmet allò que sap. Pensi que és la tasca més difícil del professor, ja que te que saber com fer-ho per a que aplegui a tots els seus alumnes.

Bé,pensi que ja vos he dit tot el que vos tenia que dir..ja puc dir que m´ he autoavaluat…i ara,,reflexionem aquesta pregunta: “vegem l´ autoavaluació com a un fenomen inquietant i amenaçador o com un hàbit de vida que em permiteix autoconeixerm per tal de millorar?”

IRENE ESPÍ BOLUDA