AUTOAVALUACIÓ!!!!!!!!!! PER FIIIII!!!! :) :)

AUTOAVALUACIÓ

Per a mi, el realitzar una autoavaluació és pensar, reflexionar i revisar els camins que hem recorregut junts (vosaltres i jo), destacant els progressos per a així afiançar-los, les dificultats per a trobar solució i buscar alternatives que ens permiteixquen avançar  i créixer. També és vorer què he après, si he posat tot l’empeny de la meua part en aprendre, si ho he aconseguit..

Hem pareix molt valuosa la idea de Jorge d´ autoavaluar-nos, ja que és de ser un professor que no sols diu com tindríem que donar classe els nous docents: deixant reflexionar a l´ alumne,donant-li confiança, que siguin autosuficients,lliures d´ expressar els seus pensaments i simplement guiar-los en el seu aprenentatge, sense exigir-los ni obligar-los..sinó que aplica aquest mètode per a nosaltres demostrant-nos que confia en la nostra honestitat i sinceritat. Per el contrari, existeixen altres professors que ens expliquen que els nous docents deuríem ser de tal manera, però ells no ho apliquen en la manera de donar-nos les classes a nosaltres, la qual cosa em pareix de risa i vergonya per la seua part. Donar les gràcies a Jorge per fer-nos participants d´ aquesta experiència que anem a experimentar amb l´ autoavaluació i esperem que tots ho fem el millor possible.

Primer vaig a comentar el que m´ han semblat les sessions. En general, aquestes m´ han semblat molt molt molt interessants i dic de tot cor que he disfrutat i après molt. Començant per recordar les preguntes inicials que férem en la primera sesió “què era per a nosaltres la e,f”,”una persona educada desde la E. F”,”com havia sigut la nostra educació física”..en aquesta sessió tots vegerem els punts de vista dels altres, com havia sigut per a ells la Ef., com la veien i els motius que es havien portat a vore-la d’aquella manera.

També parlarem en altra sessió dels dies lliures a l´  educació física, on em sorprengué i m´ apenà molt l´ educació física que havia viscut una companya nostra, Imma i vaig comprendre de seguida el per què a ella no li semblaven bé aquestos dies lliures, ja que per a ella tots els dies ho foren.

Em va encantar també la sessió d´ habilitats motrius, ja que he comprès el que son no a base de memoritzar el concepte teòric “d’habilitat motriu” sinó que he fet algo molt més vàlid, he COMPRÈS a base de pràctiques el significat d´ aquest concepte a partir de la pràctica de jocs,,de manera que al enrrecordar-me dels jocs sé de seguida la importància de les habilitats motrius per al desenvolupament general dels nens i nenes, per a generar respostes motores, ja que el moviment representa un paper insustituible i primordial.

També cal recordar, com no, la sessió d´ activitats fisico artistico expressives. Aquesta classe em va agradar molt, ja que siguerem capaços de comunicar-se mitjançant la mirada, els gestos i el moviment. Altra cosa molt important per a mi ha sigut que vaig poder eixir a fer la representació davant de la classe, ja que encara que no hem som molts, per a mi és un gran pas perquè a mi em costa molt "representar i comunicar" davant de la gent.

Molt interessant també la pel·lícula  de “dónde está la casa de mi amigo” on em vaig calfar el cap pensant i meditant d´ on eixiria eixa solidaritat i companyerisme  del personatge principal (el nen que busca la casa del seu amic) cap al seu company, ja que no era eixe el model d’educació que el xiquet estava rebent.

A la sessió on aprenguérem algunes tècniques del judo també m´ ho vaig passar bé, encara que a mi el judo no m´ agrada. I a la sessió dels jocs vaig disfrutar com una xiqueta menuda intentant llençar els balons al camp contrari.

 L´ ultima sessió, la de la salut, em va resultar de lo més interessant, ja que vaig aprendre com poder explicar als alumnes aquest apartat d´ una manera sencilla i útil d´ aplicar per a la vida diària.

Pense que amb aquesta assignatura, igual jo que els meus companys hem après molt a base de la pràctica combinada també amb algo de teoria com seria el llibre de lectura. M´ ha encantat , ja que hem eixit de la rutina i hem vist conceptes bàsics  per mitjà de la pràctica, que és el que conta i del que al fi i al cap  t’enredortes així com també  de la pròpia experiència. Per exemple, no hem après una definició de un llibre on un autor ens diu el que es l´ educació física ni tampoc hem memoritzat el concepte d´ habilitat motriu . Però ha sigut molt més interessant que això, ja que hem Comprès a base de practiques el significat d’educació física com salut, moviment, superació i mèrit PERSONAL,motivació i ganes de fer l´ activitat, així com hem vist, com he dit anteriorment, les habilitats motrius a través de jocs, de manera que al enrrecordar-nos d´ aquests, sabem ràpidament la importància de les habilitats motrius per al desenvolupament general dels  nens i nenes.

Donar les gràcies a Jorge per haver fet possible aquesta interacció alumnes-professor i per haver donat la matèria d´ aquesta manera. Una pena que no disposarem de més temps i puguerem seguir aprenent coses així com profunditzar més en les sessions  donades, ja que m´ han encantat.

A més, pensi que hem tingut sort, ja que al ser poquets ens hem compenetrat com en família i les sessions han sigut molt com familiars i en confiança. Donar les gràcies als meus companys per haver gaudit del aprenentatge al meu costat.

La assignatura m´ ha fet meditar, reflexionar…per exemple en la pel·lícula, o en per què es confonia el nom de l’assignatura “educació física” amb “gimnasia”.

Pel que son aspectes millorables, simplement això del temps, que se´ ns tira damunt i ens deixa com a en ganes de seguir aprenent.. però això no podem fer res, ja que la assignatura no es de tot l´ any sinó d´ un quadrimestre.. es veritat que perguérem algunes classes a causa de la mala organització de la contractació del professorat, però una vegada solucionat el problema s’enganxarem de seguida a l’assignatura. En fi, que encara que personalment a mi l´ assignatura se’m queda curta, m´ aplique el dicho de “vale más poco y bueno que mucho y malo”.

Bueno, i sempre el que tanca una assignatura..la nota.

Jo per a autoavaluarme comense a pensar…

-M´ he implicat al màxim en la assignatura i he fet tot el que estava al meu alcans. No he posat més interès perquè jo sé que ja he possat el màxim.

-He assistit a totes les sessions (incloses les dels marejos de professors del principi de curs).

-He treballat totes les practiques donades a classe com per exemple el llibre de lectura i resum (el qual vaig pujar al bloc), resum personal de la pel·lícula,,

-He creat el bloc i he actualitzat prou a sovint així com he empleat prou de temps llegint I comentant les actualitzacions dels meus companys.

-Pensi que he participat a classe així com també em vaig oferir per a preparar una sessió de calfament per a preparar la sessió de jocs.

En fi, he donat no 85 ni 90, sinó 100 per 100 del que podia donar. Si per mi fora, la meua nota seria un 9,5, ja que a educació física mai he conegut el 10,,,què serà el 10 a educació física?? Complir totes les facetes?? Ser ràpida,elàstica, eficient a totes les activitats, a la teoria…és una cosa que no sé, ja que en aquesta assignatura és una pregunta ben difícil.

Com ja he dit, el 9,5 és per a mi el meu esforç, la meua implicació i tota la feina i les hores que he dedicat a aquesta assignatura de manera orgullosa i motivada, ja que em resultava interessant el que estava fent,,,i quan a una persona li pareix interessant el que fa i ho fa agust,,,no es feina..és plaer per saber, per descobrir, per millorar de manera personal.

Espere transmetre als meus alumnes els coneixements de la mateixa manera que jo els he après a aquesta assignatura, ja que no és millor professor el que més sap, sinó el que millor transmet allò que sap. Pensi que és la tasca més difícil del professor, ja que te que saber com fer-ho per a que aplegui a tots els seus alumnes.

Bé,pensi que ja vos he dit tot el que vos tenia que dir..ja puc dir que m´ he autoavaluat…i ara,,reflexionem aquesta pregunta: “vegem l´ autoavaluació com a un fenomen inquietant i amenaçador o com un hàbit de vida que em permiteix autoconeixerm per tal de millorar?”

IRENE ESPÍ BOLUDA

UNITAT DIDÀCTICA: "ELS JOCS POPULARS"

UNITAT DIDÀCTICA: "JOCS POPULARS"
QUART DE PRIMÀRIA

1. DESCRIPCIÓ:
El joc sempre ha jugat un important paper en l'evolució de l'ésser humà. És un concepte polisèmic i unit a "activitat lúdica", que prové de "iocum" (broma, diversió). És de caràcter agradable, motivador, no té metes, espontani i voluntari, amb una participació activa, vinculat a la creativitat i desenvolupament del paper social, simbòlic i reglat, evoluciona al desenvolupament cognitiu, és la forma natural d'integració dels esquemes de coneixement, el professor ha de ser el company ideal, la joguina potencia l'activitat ... Tot això sense oblidar la potenciació d'un ambient coeducatiu i el desenvolupament de habilitats per a un bon comportament en societat.

La Unitat Didàctica es donarà durant la segona quinzena del tercer trimestre, d'acord amb la programació per al tercer trimestre que es marca a continuació:

Temporalització: Nº de sessions i continguts:
Primera quinzena d´ abril: Coordinacions
Segona quinzena d'  abril : Jocs populars
Tres primeres setmanes de maig :Expressió corporal
Darrera setmana de Maig :Jocs Alternatius
Primera Quinzena de juny : Consolidació de continguts
Període d'Avaluació: Avaluació final

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS:
- Recuperar part de les tradicions de la nostra comunitat i dels nostres avantpassats a través dels jocs populars.

-Recopilar el màxim nombre de jocs possibles tenint en compte les capacitats individuals de cada alumne i les fonts d'informació disponibles (pares, avis, professors, llibres ...).

- Valorar les diferents maneres d'ocupar el temps lliure i d'oci.

- Respectar regles i normes bàsiques dins del joc i acceptar el paper donat dins d´ aquest.

3. CONTINGUTS DISCIPLINARIS:
Conceptuals:- Recerca i recopilació de jocs populars de la zona- Utilització de materials poc comuns per a jugar-Realització de tasques que impliquin construcció del material per al joc.

Procedimentals:
- Activitats que comportin investigació i recopilació de jocs populars-Pràctica d'aquests jocs a l'escola i fora d' ella- Realització d'un taller de jocs populars

Actitudinals:
- Respecte a les tradicions-Conscienciació de l'existència d'altres mitjans de jugar-Recuperació de jocs que s'estaven perdent-Presa de consciència de la influència tan directa que ha exercit l'activitat física sobre la cultura de la nostra comunitat al llarg de la història.-Acceptació de regles i normes, així com del rol que li toqui exercir a cada alumne en cada tasca.- Valoració de les pròpies possibilitats i de les dels altres, premiant l'esforç dels seus companys per damunt del resultat obtingut.

4. COMPETENCIES BÁSIQUES:

-Competència d’autonomia i iniciativa personal: Relacionada amb les actituds que els alumnes tinguen durant el transcurs de les activitats a l'aula.

-Competència social i ciutadana: Tot joc col·lectiu te una finalitat col·lectiva, ja que es treballa per a aconseguir una finalitat conjunta.

5. INTERDISCIPLINARIETAT(relació de l´ assignatura amb altres àrees).

Educació Artística
A través de la representació de cada joc i cada activitat (Plàstica) i mitjançant l'aplicació de cançons populars associades a cada joc (Música).

Coneixement del Medi
Per exemple, amb l´ estudi de jocs d´ altres cultures (les seves tradicions, costums ...). A més podem conèixer l'art i els costums de l'entorn en què ens movem.

També treballem l'Educació per la Salut, promovent hàbits de neteja abans, durant i al final de cada activitat física.

Llengua Castellana i Literatura
Hem contrastat els diferents jocs recopilats i cada alumne els ha escrit en els seus quaderns de Educació Física.

Anglès

Es pot també donar el començament del joc amb una paraula en anglès..per exemple..cada vegada que el professor digui un animal en anglès...en compte de dir “ja”.

6. TRANSVERSALITAT:

- TEMES TRANSVERSALS:
Ed. moral i cívica
Integració d'alumnes amb N. E .E. a través del joc, entenent a més com a mitjà per a la resolució de conflictes. Cal fomentar el desenvolupament de l'autonomia i l'autoafirmació personal, i ajudar-los a comprendre que els conflictes són processos naturals que ajuden a aclarir postures, interessos i valors.

Ed. per a la vida en societat i convivència
Anem a promoure en els alumnes un veritable clima de col·laboració i solidaritat durant la pràctica dels jocs, sabent actuar en cada moment en les activitats grupals i donant-los les nocions més bàsiques sobre compensació de desigualtats, reconeixement de les diferents situacions ... etc. L'escola és lloc idoni per poder aprendre actituds bàsiques i necessàries per una convivència realment lliure, democràtica, solidària i participativa.
Ed per a la salut
-Fomentar hàbits d'higiene abans i després de la pràctica de l'exercici físic a través del canvi de vestuari.
-Realitzar un escalfament i una relaxació, adequada a la intensitat de la sessió, a l' inici i a la conclusió de la classe respectivament, reflexionant sobre els beneficis i inconvenients que comporten.
-Conèixer diferents formes d'ocupació del temps d'oci i temps lliure per tal de millorar la qualitat de vida dels nostres alumnes a través de l'exercici físic i evitant, de la mateixa manera, la pràctica de altres hàbits menys desitjables.

Educació per la Pau
Es faran activitats al servei de la tolerància i la antiviolència.  Educar per a la pau exigeix també formar en l'esperit crític, la capacitat de dialogar, justícia social, ...

Coeducació
Formar agrupacions mixtes en cada moment, de la mateixa manera que els quatre alumnes que exerciran el rol de professor per un dia, seran seleccionats de manera que hi hagi el mateix nombre de professors que de professores, és a dir, dos alumnes i dues alumnes.
L'elecció lliure per part dels alumnes originés, com a conseqüència inevitable, que apareguin jocs que tradicionalment li han estat atribuït a algun sexe en concret, com pot ser la sogatira a els nens i el teixeix a les nenes. El foment i motivació per la participació indiscriminada tant en uns com en altres facilitarà l'eliminació d'aquests estereotips.

La nostra cultura
Investigar trets característics del patrimoni cultural de la nostra comunitat a través de l'estudi dels jocs populars i tradicionals autòctons de la nostra terra, promovent d'aquesta manera la perpetuïtat de la nostra cultura en generacions futures.

7. METODOLOGIA D´ ENSENYAMENT:

Es fomenta el descobriment de l´ alumne.
En el joc s'han de fer diferents consideracions metodològiques:
a) Referents a l'alumne / a (jocs adaptats i idonis al seu desenvolupament)

b) Referents al professor (juga un paper clau, ha de ser espontani sense

abandonar, no estil directiu, conèixer a l'alumne i propiciar la reflexió).

c) Referents al propi joc (presentació, valoració i elements)

El joc tindrà un temps necessari per a l'aprenentatge, motivant contínuament als alumnes i tenint en compte les seves diferències individuals. És important buscar aprenentatges significatius i integrats mitjançant estratègies globals i mitjançant la tècnica indagar i l'estil resolució de problemes. De vegades cal presentar també models, posant especial cura que siguin adequats. En aquest cicle el material serà inespecífic i adaptat al nivell, donant en tot moment informacions breus i fomentant el feedback. Els alumnes realitzaran una llista de jocs que ells practiquen.

Els jocs populars estan molt presents en la programació, ja que s'ha d'entendre la pràctica lúdica com a vincle amb la cultura circumdant. Aquestes activitats no han de derivar en aprenentatges esportius, sinó que tenen sentit en si, i afavoreixen l'exploració corporal, les relacions amb els altres i el gaudi creatiu de l'oci.

Se li donarà un enfocament de plaer, de jugar per jugar, sense més fi que la pràctica i diversió, sense perdedors ni vençuts, sense por al fracàs o al ridícul, cooperant amb els altres participants. Així, aquest tipus d'activitats seran les ideals per aconseguir en l'alumne / a una experiència positiva de l'exercici físic i un canvi en la qualitat i forma de relacions interpersonals amb el que això suposa de positiu.

Les activitats es caracteritzaran per la recerca d'un major rendiment motriu i eficàcia en la execució de les tasques, de manera que les activitats estaran centrades en jocs de regles i propostes que impliqui repte, sobretot repte amb un mateix, implicant l' autosuperació i valoració dels seus possibilitats.

En els jocs competitius es tractarà que els alumnes no enfocament de forma errònia la competició. A més, es fugirà en tot moment de l'eliminació, proposant tasques alternatives o bé donant o traient punts.

El joc estarà molt encaminat a l'exploració de les possibilitats de moviment qualitatiu, es realitzaran tasques de posada en pràctica i utilització dels propis recursos per tal de millorar la comunicació. D'aquesta manera s'utilitzaran jocs de representació d'objectes, persones, animals i fenòmens naturals.

 Després de la proposta inicial del professor, es tractarà d'incentivar l'alumne a les seves pròpies propostes. L' interès general radicarà en el descobriment i experimentació de les possibilitats, encara que entre els recursos que utilitzarem en el nostre treball tenen cabuda senzilles tècniques de mim, teatre, dansa. Simplement els farem servir per enriquir les possibilitats del alumne i no buscant una eficàcia en la tècnica.

L'ús d'aquestes tècniques està plenament justificat perquè:
- El mim ens ajudarà a prendre consciència de factors expressius com el gest, mirada i postura.
- La dramatització contribueix a desenvolupar el llenguatge corporal juntament amb el verbal. Es tractaran jocs populars, autòctons i tradicionals.

8. MATERIALS :

-CURRICULARS: Els alumnes faran us d´ una llibreta en la qual aniran anotant  i representant els jocs fets a classe preferiblement a curt plas. A més, una vegada finalitzats els jocs proposats per a les sessions, el professor donarà als alumnes les fulles amb els dibuixos dels jocs fets a classe i una breu explicació que digui les bases claus d´ aquests, de manera que els alumnes puguin comparar les seues representacions i escrits amb els donats pel professor.

-ALTRES MATERIALS I INSTAL·LACIONS: Tant els materials com les instal·lacions es detallaran al començament de cada sessió corresponent a aquesta unitat didàctica. Podrà patir modificacions d'acord amb el que requereix en cada moment i que no s'hagi tingut en compte (deteriorament, pèrdua, pluja ...).

9. TEMPORALITZACIÓ

Segona quincenada de  abril.

10. AVALUACIÓ
-Criteris d’avaluació:
-Ha desenvolupat una correcta actitud social.
-Coneix i aplica les regles de cada joc.
-Coneix diferents jocs i els relaciona amb el seu àmbit.
- Accepta el seu paper en cada joc i respecta els seus companys
- Participa de manera activa buscant diversió
- Ha realitzat una tasca d'investigació per obtenir informació de diferents fonts.
- Participa de manera activat en les tasques proposades independentment del rol que li sigui assignat.
-Accepta els diferents nivells de competència motriu sobreposant el gaudir del joc per damunt del fet de guanyar.
-Porta diàriament la bossa d'esport a classe amb la indumentària i bolseta de neteja.

-Sistema d´ avaluació:
L'avaluació es durà a terme de la següent manera:

- Mitjançant l'observació directa dels alumnes en el dia a dia de les classes.

 En finalitzar cada classe s'ha d' anotar allò que es consideri d'importància (aspectes generals o bé particularitats de cada alumne). Tot d'acord amb els criteris abans esmentats.

- S'han d'examinar els diferents quaderns de treball.

-Avaluació de la unitat:
Per avaluar la unitat, observarem si s'han cobert els objectius, si han estat adequats a les característiques i necessitats dels nens i nenes. A més, ens servirà d'autoavaluació la posada en comú final i el qüestionari que els passarem a cada un dels alumnes ,els quals tindran que indicar de manera anònima el següent:

1. Interès per l'activitat (de l'1 al 5)
 2.Si els ha servit per conèixer jocs nous
 3. Algun aspecte a destacar.

4. etc

11. POSSIBLES  ADAPTACIONS  CURRICULARS  INDIVIDUALS  I ALUMNAT  EXEMPT (ATENCIÓ A LA DIVERSITAT):
No s'han detectat alumnes amb necessitats educatives especials, de manera que no hi haurà modificacions en la metodologia i per descomptat tampoc en els objectius ni en els continguts. Si tindrà especial atenció el tractament coeducatiu en les diferents activitats d'aquesta unitat didàctica, rebutjant discriminacions tant de sexe com d'un altre tipus i eliminant estereotips que es produeixen en l'activitat física.

Si per exemple tenirem un alumne que te asma, tindríem cura de que sempre portara damunt el adaptador de bufar, si tenirem un alumne amb problemes de visió o de oïda, intentaríem que aquest alumne no es sentara en ultima fila, si tenirem un alumne en cadira de rodes, entre tots els companys l´ ajudarien i li crearien una situació més fàcil.

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”

SESSIÓ 1/6
MATERIAL: Quadern de classe
FASE DE DESCRIPCIÓ DE LA PART INICIAL
Explicació a classe del que són els jocs populars i autòctons de la nostra Comunitat i de l'entorn que ens envolta.
PART PRINCIPAL
Prèviament a aquesta activitat es dirà als alumnes que porten jocs escrits en el seu quadern (preguntar a familiars). A classe farem la següent activitat: Cada un anirà dient els diferents jocs que coneguin a través dels seus avis, pares i altres familiars. S'explicarà cada joc i es lliuraran al mestre els que cadascú hagi passat al seu quadern. A continuació els posarem la presentació realitzada amb Imprès o PowerPoint de "Jocs Populars".
RETORN A LA CALMA
Tots asseguts expliquen les seves experiències sobre aquests jocs i què els sembla en relació als jocs que més practiquen ara.

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”
SESSIÓ 2/6
MATERIAL: Sacs resistentsJOC:“POLICIES I LLADRES”Dos grups (policies i lladres). Els policies a la senyal sortiran a pels lladres. Quan agafin a cada un ,el porten a la presó. Els lladres podran salvar els del la presó. El terreny de joc serà petit.

PART PRINCIPAL
JOC: “CARRERES DE CAVALLETS I CARRETONS”
Tots per parelles col·locats en la posició que calgui en funció que la cursa sigui de una modalitat o d'una altra. El canvi d'una modalitat a una altra es realitzarà de manera alternativa a la conclusió de cada sèrie. A la senyal s'inicia la cursa fins a una marca determinada i tornada al lloc de partida. El primer en travessar la línia d'arribada guanya. Es tracta d'un recorregut d'anada i tornada.
JOC: “CARRERES DE SACS”
Tots amb les cames ficades en un sac darrere del senyal de sortida. Al senyal s'inicia la carrera fins a una marca determinada i tornada al lloc de partida. El primer a travessar la línia de arribada guanya. Es tracta d'un recorregut d'anada i tornada.
JOC: “EL PATI DE LA MEVA CASA”
Tots en cercle agafats de la mà. Comencem a caminar en el sentit de les agulles del rellotge cantant la cançó popular "El pati de casa meva és particular,  i quan plou es mulla com tots els altres ... "al mateix temps que anem fent el que la cançó ens vagi ordenant.
RETORN A LA CALMA

JOC:"UN, DOS, TRES POLLET ANGLÈS"

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”

SESSIÓ 3/6
MATERIAL: Soga amb llaç, fitxes, guixos, teixeix dibuixat i boles de tennis
PART INICIAL

JOC: “A AGAFAR”
Típic joc infantil que consisteix en atrapar els companys. Per a la part d'escalfament, acotarem el terreny de joc per fer-lo més reduït.
PART PRINCIPAL
JOC: “SOGATIRA”
2 equips. Es posa cada equip a un extrem de la corda darrere de la marca corresponent i al senyal comencen a tirar amb força intentant que el llaç de la soga passi el senyal del seu camp.

JOC: “EL CORRO DE LA PATATA”
Tots en cercle agafats de la mà. Comencem a caminar en el sentit de les agulles del rellotge cantant la cançó popular "El corro de la patata ... "al mateix temps que anem fent el que la cançó ens vagi ordenant.

JOC: “EL TEJE”

 Tots col·locats per ordre a l' inici del turc dibuixat a terra. En el nostre torn llancem la pedra al n º 1 i comencem fent el recorregut saltant-nos aquest nombre i avançant a peu coix a les caselles que es troben soles i amb un peu a cada casella quan Troba dos unides, casos del 4 -5 i 7 -8. Si aconsegueix fer el recorregut d'anada i tornada sense errors recolliré la meva fitxa i la llançaré al n º 2 procedint de la mateixa manera saltant-nos el número 2 aquesta vegada.
RETORN A LA CALMA
JOC: “EL TEMPLE”
Cada alumne  amb una bola de tennis. L'objectiu és deixar-la el més prop possible d'una línia marcada. Posteriorment anem al lavabo.

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”
SESSIÓ: 4 / 6
MATERIAL: Mocadors, xapes, circuit de xapes.
PART INICIAL
JOC: “STOP FRUITA”
Un paga, els altres per a evitar ser agafats han de dir el nom d'una fruita, excepte la fruita prohibida. Utilitzar mig camp de futbol sala.PART PRINCIPAL
JOC: “El mocadoret”
Dos equips numerats, cadascun darrere de la senyal del seu respectiu camp. El monitor situat enmig de la pista diu en veu alta un nombre qualsevol. Els jugadors amb aquest nombre intentaran agafar el mocador del monitor abans que el seu homòleg en l'altre equip i intentaran arribar fins a la línia en què es troben els seus companys abans de ser assolit per el seu adversari.
JOC: “LES XAPES”
S'estableixen dos grups i un ordre dins de cada un d'ells. En el nostre torn colpejarem la nostra xapa amb el dit tres vegades intentant no sortir-nos del circuit. Quan s'escolti la veu de "canvi" (fi de l'activitat) el que fos a primera posició en l'última ronda de tirades haurà guanyat, intentant d'aquesta manera donar-li avantatge als que tirin primer.
JOC: “LA GALLINETA CEGA”Un para amb els ulls tapats per un mocador, la resta es col·loca al seu voltant. Al que para se li dóna diverses voltes mentre cantem la cançó oficial del joc: "Gallineta cega, què se t'ha perdut ...". Després d'això ha de intentar agafar a un dels seus companys i ajudant-se del tacte endevinar qui és. Si ho endevina canviarà de rol amb el company aconseguit, si s'equivoca el monitor elegirà el company que li succeirà.
RETORN A LA CALMA: Lavabo per a refrescar-se, canviar-se de samarreta, beure aigua ...

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”
SESSIÓ: 5 / 6

PART INICIAL
JOC: “Torito en alt”
Per a evitar ser agafat, el jugador perseguit ha de pujar a un altre (a manera de cavallet). Utilitzar mig camp de futbol-sala.
PART PRINCIPAL
JOC: “LA BOMBETA”
Un para i es posa amb el tronc inclinat en el principi de la bombeta (en el casquet) perquè els seus companys puguin saltar al entrar a la bombeta. La resta es posa per ordre i en fila fora de la mateixa. Abans de començar el joc la mare li diu a cau d'orella a qui para el nom d'una fruita. Els alumnes entren a la bombeta saltant al qui para dient al aire el nom d'una fruita, en caure poden donar dos passos en la direcció que desitgen i es queden quiets. Si toquen a un company o diuen la fruita prohibida passarà a quedar.
JOC: “LA PETANCA”
Tots darrere de la línia de començament i ordenats per torn de llançament. L'últim jugador llança la bola petita a la distància que desitgi. Posteriorment tots han de provar aproximar les seves boles el més a prop possible de la petita tirant una vegada cada un fins a concloure seus tres llançaments. Qui dipositi la seva bola més a prop de la petita s'anotarà un punt. Un cop acabada aquesta primera ronda i des del altre extrem de la pista es procedirà de la mateixa manera, i ara el jugador que va guanyar a la ronda anterior qui llanci la bola petita.
RETORN A LA CALMA: Lavabo per a refrescar-se, canviar-se de samarreta, beure aigua ...

UNITAT DIDÀCTICA: “JOCS POPULARS”
SESSIÓ: 6 / 6
PART INICIAL
Explicació de què es una “ WEBQUEST”

PART PRINCIPAL
JOC: “WEBQUEST DE JOCS POPULARS”
Els alumnes realitzaran en classe la “Webquest de
Jocs Populars”
RETORN A LA CALMA: ...

QÜESTIONS A TINDRE EN COMPTE RESPECTE A LES ACTIVITATS DE L´ UNITAT DIDÀCTICA:
- Activitats de reforç: es planteja la possibilitat d'inserir activitats de reforç mitjançant la modificació d'alguns jocs que a determinats grups els costi dur a terme o bé calgui plantejar alguna progressió.
- Carrera de sacs (es podria fer al principi saltant amb els peus junts sense sac, després amb cames lligades i finalment ja amb els sacs).
- Altres jocs també poden ser adaptats en el cas que l'alumne no tingui una total confiança, ja que no s'ha d'oblidar que els jocs han de ser enfocats per al qual l'alumne gaudeixca i el pugui utilitzar fora del centre.
- Es planteja també el visionat d'algun vídeo perquè ells vegin la dinàmica.
- Activitats d'ampliació: Si el disc té èxit, es podria reestructurar la programació i inserir dues sessions més de jocs populars però amb jocs d'una altra comunitat autònoma.

(Tindreu que imaginar-se els dibuixets de cada joc perquè no hi ha manera de poder pujar-los).

INTERESANTE: “SIMPLEMENTE, SALUD” :) :)

Comentar que la última sesión me ha parecido muy interesante, ya que pienso que el tema de “la salud” y con ello, el conocer lo que son “las pulsaciones” es un tema muy importante e interesante para tratar con niños de primaria. Ya no es solamente que la sesión resulte divertida (al igual que nos resultó a nosotros) sino la cantidad de cosas que los niños pueden hacer una vez conocido este sistema, ya que podrán medir sus límites de manera que la práctica del deporte, al estar más controlada, resultará también más placentera porque no conllevará al “frustrante cansancio” o “quemada” (como se diría en mi pueblo). Por ejemplo, las pulsaciones indicarán el ritmo al que debes de empezar a correr (en el caso de que no estés muy acostumbrado a ello y te cueste durar 30min). Si no fuera así, podrías durar 5 min, ya que llevarías unas pulsaciones tan altas que tendrías que pararte de inmediato. Para evitar esto. Están las pulsaciones, las cuales te ayudan a controlarte.

¿Qué son las pulsaciones?

La sangre que bombea el corazón por las arterias al resto del cuerpo va en forma de ondas “pulsaciones”, estos pulsos, cada uno corresponde a un latido del corazón, se pueden medir y así conocer el ritmo al que está funcionando nuestro corazón.

Las pulsaciones se pueden tomar en cualquier arteria de nuestro cuerpo ya que por todas pasan estas ondas de presión y porque son elásticas.

¿Dónde tomarse las pulsaciones?

Tenemos básicamente dos sitios, uno en el cuello “pulso carotídeo” y otra en la muñeca “pulso radial”. Realmente se puede tomar en cualquier sitio donde una arteria pueda ser presionada sobre un hueso o un músculo.

 En el deporte se usan estas dos formas por su sencillez y su facilidad de palpación. Las pulsaciones en el cuello son mucho más fáciles de notar ya que la arteria es más grande, menos en casos médicos normalmente es la mejor zona para que los deportistas controlen su frecuencia cardiaca.

  ¿Cuánto tiempo tengo que contar las pulsaciones?

El tiempo exacto es un minuto, ya que las pulsaciones se miden en minutos. Cuando no tenemos prisa lo normal es un minuto o tomarte las pulsaciones en treinta (30) segundos y luego multiplicar por dos para conocer las que tienes en un minuto.

Cuando se está haciendo deporte y se quiere conocer las pulsaciones durante o después de un ejercicio, ya que están bajan cuando paras, lo normal es tomarse las pulsaciones en quince (15) segundos y luego multiplicarlo por cuatro.

Para ya deportistas en los que las pulsaciones bajan a una velocidad alucinante, suelen tomarse las pulsaciones en seis segundos y luego multiplicarlo por diez. Poner un cero a la cifra.

Personalmente, pienso que lo mejor  es un usar un buen pulsómetro o pulsímetro para conocer a tiempo real nuestras pulsaciones. Aunque para explicar el ejercicio a los alumnos y que conozcan lo que son las pulsaciones y para lo que sirven, es suficiente hacerlo de las maneras indicadas anteriormente, aconsejándoles que en el caso de querer controlarse las pulsaciones a modo más serio, les sería muy valioso el comprarse el pulsómetro.

¿Qué es la frecuencia cardiaca?

Es el número de veces que se contrae el corazón durante un minuto (latidos por minuto).

¿Qué es la frecuencia cardiaca máxima?

La frecuencia cardíaca máxima (FC_máx) es un límite teórico que corresponde al máximo de pulsaciones que se alcanza en una prueba de esfuerzo sin comprometer la salud. Ésta FC_máx varía con la edad y depende del sexo de la persona. Se han propuesto diversas ecuaciones predictoras de la FC_máx   , siendo la más conocida:

FCmax
Hombre	220 - edad (años)
Mujer	210 - edad (años)

¿Por qué hay que controlarla?

Algunos estudios realizados en poblaciones sanas, así como en pacientes hipertensos, con cardiopatía isquémica o con insuficiencia cardiaca, demuestran una asociación entre la frecuencia cardiaca y el riesgo de muerte. Según esto, cuanto mayor es la frecuencia cardiaca, menor es la expectativa de vida.

Esta relación también se ha observado en los animales. Los mamíferos que presentan un mayor número de pulsaciones por minuto tienen una expectativa de vida corta:

Ratones: 500-600 latidos por minuto: esperanza de vida de uno o dos años.

Ballena y elefante: 20-30 latidos por minuto: esperanza de vida de unos 60 años (a esta edad los animales son considerados longevos).

Hombre: 70 latidos por minuto: esperanza de vida actual mayor de 70 años.

Factores que afectan a la frecuencia cardiaca:

La edad: La frecuencia basal (la mínima) más alta la tenemos nada más nacer, desde ese momento va descendiendo con la edad. Sobre la frecuencia máxima los pre-puberales más que los adolescentes y estos menos que los adultos. La frecuencia máxima más alta se alcanza entre los 8 y 10 años. Algunos estudios afirman que la mayor diferencia entre la basal y la máxima se alcanza después de la pubertad y esta diferencia va disminuyendo con la edad.

La hora del día: diferentes variables temporales afectan también al número de pulsaciones por minuto de cualquier individuo. Por ejemplo por la mañana tenemos menos pulsaciones que por la tarde. Después de comer, mientras hacemos la digestión y en función de la cantidad y tipo de la comida podemos tener entre un 10 y 30% más de pulsaciones que en reposo. El sueño o el cansancio disminuyen las pulsaciones. Cuando dormimos alcanzamos picos de frecuencia basal, las mínimas pulsaciones por minuto con las que podemos continuar viviendo.

La temperatura: cuanto más calor más altas las pulsaciones y de la misma manera cuanto más frió más bajas las pulsaciones.

La altura: Cuanto más alto menos oxigeno tenemos en el aire que respiramos y por lo tanto el corazón tiene que bombear mas para obtener el mismo oxigeno.

La contaminación: Algunos componentes de la contaminación como el monóxido de carbono empujan al oxigeno disminuyendo la cantidad de este en cada litro de aire. Por lo que el corazón actúa igual que si faltara oxigeno aumentando las pulsaciones para poder mantener el consumo del oxigeno.

La genética: afecta en gran medida a todos los aspectos de las pulsaciones por minuto, afecta tanto a las pulsaciones en reposo, como a las máxima o como al rango aeróbico de funcionamiento. Estos valores son muy “entrenables” pero la progresión de estos también estará en gran medida dictada por la genética. También algunos aspectos dictados por la genética como la talla, o el género afectan a la frecuencia.

El género: Las mujeres por término medio tienen entre 5 y 15 pulsaciones más por minuto que los hombres.

Somatotipo o composición corporal: Las personas más altas tienen las pulsaciones más bajas que los más bajos y los delgados menos que los gordos. Los musculados más que los no musculados. En este último apartado quiero señalar que me refiero a musculados de forma natural (somatotipo o morfología humana).

Las psicológicas: Los estados que aumentan la sensación de alerta, como los nervios, la ansiedad, el miedo, el amor o la excitación sexual aumentan las pulsaciones, en algunos casos pudiendo llegar al máximo sin actividad física paralela. Y por el contrario los estados que rebajan el nivel de alerta también rebajan las pulsaciones por minutó, estos estados pueden ser el sueño, la relajación, la satisfacción o la calma.  Personalmente, decir que por ejemplo, en mi caso está probado, ya que me ha pasado el estar sentada tranquilamente con el pulsómetro puesto y de repente acordarme del último esprint que hice en mi última carrera, provocándome esto tanta euforia que yo misma puedo observar cómo me suben las pulsaciones en cuestión de segundos.

La postura: Tumbados es cómo podemos obtener la más baja frecuencia y bípedos (de pie) la más alta. Esta diferencia entre las pulsaciones que un sujeto tiene tumbado y las que tiene de pie, es una forma rápida y fiable de ver el estado de forma de ese individuo. Cuanta más alta sea la diferencia menos preparación física tendrá el sujeto.

El metabolismo: El metabolismo propio de cada persona afecta a su frecuencia cardiaca basal o a su frecuencia cardiaca en reposo y también a la frecuencia cardiaca máxima.

El control mental: Algunos maestros del yoga consiguen controlar el ritmo cardiaco mediante la concentración. Normalmente dentro de ciertos límites gracias a la relajación o al aumento del stress mediante la concentración.

Medicamentos: Algunos medicamentos pueden alterar las pulsaciones normales, ya sea al alza o a la baja. Normalmente psicodepresores suelen bajar las pulsaciones, son medicamentos como la benzodiacepina. Al contrario los estimulantes o los llamados psicoestimulantes como ejemplo la anfetamina.

¿Cómo mantener una frecuencia cardiaca normal?

Practicando ejercicio físico de forma regular. Se estima que cada 1-2 semanas de entrenamiento aeróbico podríamos conseguir una reducción en la frecuencia cardiaca en reposo de un latido por minuto.

También existen fármacos que son capaces de reducir la frecuencia cardiaca. Algunos de ellos también se utilizan para el tratamiento de la cardiopatía isquémica (infarto o angina de pecho) o la insuficiencia cardiaca.

En conclusión, después de este informe sobre las pulsaciones y la frecuencia cardíaca espero que la gente se percate más de la importancia de conocer a su cuerpo, controlarlo y del beneficio que nos aporta el deporte para la salud. Para terminar de rematar el tema, os dejo con un pequeño video en el que el Dr. Esteban López nos terminará de aconsejar.